FOSSA D'EMMAGATZEMATGE: la brossa arriba a les plantes d'incineració en camions de caixa tancada que, després de ser pesats, descarreguen les deixalles per caiguda lliure a la fossa d'emmagatzematge. És una fossa excavada al terra i recoberta de ciment per a evitar la contaminació del sòl i dels aqüífers subterranis de la zona. Té capacitat per a acollir la brossa entre tres dies i una setmana, i intenta donar-li homogeneïtat abans d'introduir-la a les línies d'incineració. En la part superior de la fossa hi ha un ventilador que aspira l'aire i que impedeix que s'estenguin
les males olors. A més, aquest aire, escalfat posteriorment, s'introdueix per sota de les graelles
per a afavorir la combustió.


 FORN: una grua-pont alimenta els forns que fan la combustió dels RSU, injectant-hi aire addicional per a aportar oxigen en excés. Aquest aire, anomenat primari, procedeix directament de la fossa,
on s'encarrega d'evitar que en surti pudor. Hi ha quatre tipus de forns: de graelles mòbils, de graelles de rodets, forns rotatoris i de llit fluidificat. Tots quatre sistemes compleixen les mateixes funcions, barrejar els residus i fer-los avançar dintre la cambra de combustió. Durant el procés de combustió també s'hi pot injectar gas natural, que assegura en tot moment, que la cambra de combustió estigui per sobre dels 850ºC.
La temperatura a l'interior dels forns no pot ser inferior als 850ºC per a aconseguir una combustió correcta i evitar la formació de dioxines i furans. Tampoc no pot sobrepassar els 1.100ºC per a no
fer malbé el material refractari que recobreix les parets del forn.
Mitjançant diversos sistemes s'extreuen les cendres, les escòries, la ferralla i els metalls,
amb un electroimant. Tot passa a diferents contenidors.


 GENERADOR
: la calor produïda al forn es transmet a la caldera, on hi ha aigua que, en escalfar-se, esdevé vapor, que pot ser utilitzat per a accionar la turbina que generarà energia.
La potència del turboalternador varia per a cada planta incineradora segons diversos paràmetres.
En la planta de TERSA, de Sant Adrià de Besòs, la potència és de 18 Mw/hora. L'equivalent
a un parc eòlic amb vint molins. Aquest aprofitament energètic és superior al d'alguns tipus de carbó
i el procés resulta, comparativament, més net ambientalment que el funcionament de les centrals convencionals.


 RENTATGE DE GASOS I XEMENEIA:
els gasos resultants de la combustió han de passar per
un procés de depuració abans de ser alliberats a l'atmosfera. Els considerats més nocius són
els organoclorats (dioxines i furans).
Les normes mediambientals són cada vegada més exigents en el control de les emissions.
De cara a l'any 2005, el programa Europeu Altener per a la reducció de les emissions de diòxid
de carboni a l'atmosfera serà encara més exigent. Per això les plantes d'incineració d'RSU han hagut de modernitzar els seus sistemes de rentatge de gasos per a complir, amb escreix, la normativa.
Els rendiments de neteja de gasos en aquestes instal.lacions superen el 99 % de les possibles emissions contaminants.