La valorització energètica

Què és la la valorització energètica?

Les plantes de valorització energètica tracten aquells residus domèstics i similars que no han pogut ser evitats o reciclats. A partir d’aquest residu les plantes generen energia. Això pot ser en forma de vapor, electricitat o aigua calenta. L’electricitat es subministra a la xarxa i es distribueix als usuaris finals; l’aigua calenta, depenent de la infraestructura local, es pot enviar a una xarxa de calefacció (o refredament) del districte per a escalfar (o refredar) llars, hospitals, oficines, etc., i el vapor pot ser utilitzat per la indústria propera en els seus processos de producció. La valorització energètica és un mètode higiènic de tractament de residus, que redueix el seu volum en un 90%. Les modernes instal•lacions de valorització energètica són netes i segures, complint els valors límit més estrictes d’emissió aplicables a qualsevol indústria regulada per la Directiva d’emissions industrials.

Quin és el paper de la valorització energètica?

La incineració compleix una sèrie de funcions diferents però importants: En primer lloc, ajuda a assolir els objectius fixats a la Directiva de la UE que té com a finalitat reduir la quantitat de residus que es destinen als abocadors (permet desviar residus dels abocadors) En segon lloc, juga un paper important en la gestió integrada de residus. La valorització energètica i el reciclatge són mètodes complementaris de tractament de residus. Els residus domèstics i similars s’han de separar en origen i els materials nets s’han de destinar a un reciclatge d’alta qualitat. La resta de residus, que no són tècnica o econòmicament reciclables, han de ser utilitzats per generar energia. A més, l’energia produïda a les plantes de valorització energètica també contribueix a la protecció del clima i la seguretat del subministrament d’energia, substituint els combustibles fòssils que s’haurien utilitzat per produir aquesta energia en centrals convencionals.

Per què hem de cremar els residus? No són la prevenció i el reciclatge de residus molt millors opcions?

Els sistemes avançats de gestió de residus combinen la prevenció, el reciclatge i la recuperació d’energia. La jerarquia de residus de la UE, tal com s’estableix a la Directiva marc sobre residus, preveu per aquest ordre de prioritats la prevenció, la reutilització i el reciclatge, seguits de la recuperació d’energia i finalment l’eliminació. Les plantes eficients de valorització energètica pertanyen a la categoria de recuperació: converteixen els residus no-reutilitzables i no reciclables en energia, reduint així la necessitat d’abocadors que és l’opció menys desitjada a causa dels alts impactes ambientals (potencial contaminació de les aigües subterrànies, emissions de metà i períodes de seguiment i control després de la clausura de centenars d’anys).

No existeix el risc que la valorització energètica impedeixi els esforços per a la prevenció i reciclatge de residus?

La valorització energètica no competeix amb el reciclatge, va de la mà i recolza un reciclatge d’alta qualitat. La majoria de països amb taxes de reciclatge molt elevades -com ara Àustria, Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos- també tenen elevades taxes de valorització energètica i, per tant, han reduït l’ús de l’abocador a gairebé zero. La valorització energètica no ha de substituir mai la prevenció i el reciclatge, sinó que és una eina complementària per erradicar els abocadors. També permet un reciclatge addicional complementari, ja que el procés de combustió neteja i separa els metalls en aquells residus compostos o mixtes, que d’altra manera no es podrien reciclar. Els diferents metalls recuperats, entre ells alguns metalls escassos i de gran valor, es reciclen per a crear nous productes, com ara peces de fosa d’alumini per a la indústria de l’automòbil. La part mineral restant de les escòries es pot utilitzar com a matèria primera secundària, substituint àrids naturals en construcció i obra civil.

Una vegada que l’economia circular es consolidi, hi haurà alguna cosa que quedi per recuperar energèticament?

Hi ha molts residus diaris de materials mixtes o bruts que seran molt difícils de reciclar, com ara bolquers, excrements d’animals, restes de neteja, alguns tipus d’embolcalls, esponges, raspalls de dents, sabates velles, joguines trencades, bosses d’aspiradors, etc. També hi ha altres residus que no s’han de reciclar per motius higiènics, per exemple una gran varietat de productes sanitaris d’ús quotidià. A més, hi ha diferents residus i materials que en els diferents cicles de reciclatge s’acaben degradant i perden les seves propietats i utilitat. Altres es contaminaran, en la seva producció en origen o en ser consumits o barrejats, amb substàncies d’alta toxicitat, per exemple metalls pesants o compostos químics. En aquest sentit la valorització energètica possibilita netejar els cicles quan els materials es contaminen, vindria a ser com els “ronyons” de l’economia circular.

Què passa amb la protecció del clima?

Les plantes eficients de valorització energètica tracten tèrmicament els residus domèstics i similars que romanen després de la prevenció i el reciclatge dels residus. D’aquesta manera, redueixen les emissions de metà (potents gasos d’efecte hivernacle que tenen un impacte 25 vegades més gran que el CO2) generat en l’abocament de residus i les emissions de CO2 que s’haurien produït si es generés la quantitat d’energia en centrals elèctriques convencionals. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) diu que “En comparació amb l’abocament de residus, en la incineració de residus i altres processos tèrmics s’eviten moltes generacions de GEH, resultant només en petites emissions de CO2 procedents de fonts de fòssils.”

Quina quantitat d’energia produeixen les plantes de residus?

En l’actualitat, les plantes de valorització energètica a Europa subministren electricitat a 18 milions d’habitants i calor a 15,2 milions d’habitants. Les xifres es basen en 90 milions de tones de residus domèstics i similars que es van tractar el 2015 a Europa. Gràcies a això, segons el combustible que es substitueix (gas, petroli, carbó o lignit), les centrals elèctriques convencionals deixen de malbaratar entre 10 i 49 milions de tones de combustibles fòssils que emetrien entre 24 i 49 milions de tones de CO2 per produir aquesta quantitat d’energia.

L’energia que surt de la planta de residus, és renovable?

Segons la legislació de la UE, la fracció biodegradable dels residus municipals i industrials es considera biomassa, per tant, una font d’energia renovable. Es considera que de la producció energètica de les plantes de valorització energètica de residus el 50% és renovable.
La tecnologia de valorització energètica és una de les opcions energètiques alternatives més eficaces i robustes per reduir les emissions de CO2 i estalviar recursos limitats de combustibles fòssils utilitzats per les centrals elèctriques tradicionals.

Què passa amb les emissions de dioxines i els impactes en la salut?

Les emissions s’han reduït significativament durant els últims 25 anys. Les modernes instal•lacions de valorització energètica estan equipades amb sofisticats filtres. Entre 1990 i 2000, les emissions de dioxines de la combustió de residus a Alemanya van caure de 400 g a menys de 0,5 g anuals, mentre que la quantitat de residus tractats tèrmicament es va més que duplicar en el mateix període.
Avui en dia totes les instal•lacions compten amb sistemes eficients d’eliminació de dioxines en les emissions que permet complir sense problemes els estrictes límits legals establerts al respecte.

Què passa amb les escòries? On van a parar?

Els residus tractats a les plantes de valorització energètica es cremen en condicions controlades, reduint el volum dels residus en un 90%. En una planta de valorització energètica, les escòries es recullen al final de la graella del forn. Consisteix en materials no combustibles: sorres, pedres, metalls, materials ceràmics, etc. Fins i tot amb una bona separació en origen, hi ha metalls que acaben a les escòries. Tant els metalls fèrrics com els metalls no fèrrics es poden extreure de les escòries i reciclar-se. Després de treure els metalls, la resta de les escòries, fracció mineral de bones propietats, s’emmagatzemen durant un període abans de ser utilitzades en la construcció de carreteres o altres usos.

Què es fan amb les cendres volants?

La incineració de residus concentra les substàncies nocives per al medi ambient (plom, cadmi, mercuri, etc.) que ja estaven presents en els residus en les cendres resultants de la neteja dels gasos de combustió. Això facilita el maneig, ja que aquestes substàncies es poden gestionar millor i eliminar-les amb seguretat. Els residus procedents del sistema de neteja de gasos de combustió equivalen al 3-4% de la massa dels residus que entren a la planta. Aquests residus es recullen després del procés de filtració i s’emmagatzemen acuradament per evitar la fuita del material a l’entorn local. El material es transporta en contenidors segellats a abocadors de residus especials o a plantes de tractament especialitzades. Aquesta gestió garantitza el confinament i que les substàncies no es puguin dispersar al medi ambient.

L’ECONOMIA CIRCULAR

 

El model de l’economia circular es centra en canviar el concepte de residu, primer intentant canviar els sistemes de producció i consum que permetin optimitzar l’ús dels recursos i no generar residus. En cas de generar-ne, prioritàriament reutilitzar-los o bé convertir-los en una matèria primera més que ens serveixi per produir un altre cop un producte o servei, o si no és possible per obtenir noves fonts de energia.
L’economia circular va més enllà del concepte clàssic de reciclatge i està reformulant el disseny i la fabricació de productes sota el nom d’ “ecodisseny”, en contraposició a l’economia lineal, un model obsolet en el que es produeix i consumeix per desprès llençar. Amb l’ecodisseny, es dissenyen i fabriquen productes i serveis pensats des d’un principi perquè es puguin reparar, reutilitzar, remanufacturar o definitivament, reincorporar al procés productiu de l’economia.

A Aceversu creiem en els principis i les bondats de l’economia circular, i aconseguim reincorporar els residus al teixit productiu del país, convertint al final del procés de la gestió de residus allò no aprofitable en una font d’energia que d’altra banda seria malbaratada en un abocador, i que no seria possible sense la nostra participació.